Església de Sant Pere de Reixac

Sant Pere de Reixac està situat al costat esquerre del riu Besós, al vessant oest de la Conreria, a 191 m d'altitud, que li permeten gaudir d'una àmplia panoràmica sobre les terres del Vallès. S'hi arriba per una pista que neix al Km. 7 de la carretera que uneix Montcada amb Badalona o des del Km. 8,9 de la carretera que va de Sant Adrià a La Roca.

La història no ha respectat gaire Reixac: els seus més de mil anys d'existència estan marcats pel foc i la destrucció. A més de les petites reformes que els succesius habitans van anar introduint, l'església ha patit dos grans incendis, un l'any 1652 i l'altre 1936, que van provocar resturacions quasi integrals en la seva arquitectura. Això fa que resulti molt difícil de discernir les diferents etapes constructives i les parts originals de les reformes.

La planta actual consta de dues naus paral·leles encapçalades per un absis cadascuna i orientades a llevant. Al costat de la nau central s'alça una torre campanar adossada amb posterioritat a la nau central, com es pot veure per les dues finestres laterals cegades pel mur del campanar.

La nau central està coberta amb volta de canó i encapçalada per un àbsis rectangular amb una petita finestra de doble esqueixada i arc de mig punt. A aquesta nau s'obre l'entrada al temple constituïda per un arc de mig punt amb decoració molt senzilla formada per les mateixes dovelles. Al mateix mur, hi ha la porta que comunica amb la torre del campanar, actualment utilitzat com a sacristia.

Al primer pis de la torre, de planta quadrangular, s'ha datat al segle XI o XII, tot i que ales primeres fileres de pedres de parament molt irregular, s'observa una orientació diferent d'opus spicatus, cosa que ens indica una construcció anterior. La part superior és octogonal, amb quatre finestres, producte de la reforma del segle XVII. On ara hi ha la porta que comunica amb la nau principal, abans hi havia un arc de mig punt rebaixat que actualment està tapiat.

Adossada al campanar, i amb una entrada per la nau, es va construir al segle XVII una petita capella, despareguda al 1936, on es va situar l'altar de la Mare de Déu del Roser, Sant Antoni i després el sepulcre d'Alamanda de Reixac (datat al segle XIV), del qual encara en podem veure les marques d'alabastre al mur exterior de la torre, que debia de fer de paret mitgera amb la capella.

La nau principal i la lateral estan separades per dos arcs rebaixats, recolzats per un mateix pilar. La nau lateral té actualment una coberta de fusta a vessant, tot i que conserva els arcs de quart de cercle que suportaven la volta anterior. És encapçalada per un absis de planta molt modificada del qual s'ha dit que podia ser ultrapassat, i cobert per una mena de cúpula amb nerviacions gòtiques de maó, que segurament són obra de la restauració.

Encara no s'ha arribat a un consens entre els historiadors per determinar quina de les dues anus és la que estava construïda en el darrer terç del segle X, quan trobem les primeres mencions documentals i quina estava en obres a principi del segle següent, quan sabem que Reixac esta "in opera".

El paraments exteriors dels murs són llisos , sense cap mena de decoració, excepte dues lesenes a labsis lateral. L'aparell és molt poc uniforme a causae de les nombroses modificacions sofertes, però en general està format per pedres de mides petites poc treballades i disposades en fileres no gaire regulars. (Com a nota curiosa assenyalem que la pedrera d'on s'extreia la pedra és perfetament localitzable a mig camí de Cal Noi a Reixac).

El conjunt de la planta és similar a Sant Joan de Boí i el campanar octogonal és semblant al de Sant Pere de les Puel·les (Barcelona) i Sant Celoni.

La talla de fusta de la imatge de la Mare de Déu és d'un romànic tardà o protogòtic (transició ss. XII a XIII).

Carretera de la Vallençana, km 7 - 08110 Montcada i Reixac - Barcelona
Telèfon: 935 644 155
Vegeu-ne la situació al mapa
Darrera actualització: 15.10.2021 | 11:33